Tan de bo deixès l'orgull fora del meu cap i m'haguès ficat els pantalons per marxar amb tu. Em sento fatal, necessito plorar. Tu fas tot el possible pq jo estigui bé i jo no hi poso gens de la meva part, es el ke et deia avui a la tarda, no puk estimar-te més fins ke jo no m'estimi un pilò, em sento dèbil, perduda en akest món d'ignorants, ara em moro de ràbia per haver-te deixat plantat. Ets tan bona persona... mai ningu m'havia tractat com tu ara, clar ke tothom és diferent, però amb tu veig ke estik creixent molt i crec que tu tambe. Et necessito al meu costat encara ke no t'ho demostri gaire, encara ke et pensis ke tink el cap en un altre lloc, no es cert, penso en tu a cada moment...Ho sento... Ho sento molt per com et faig perdre el temps, total per marxar sol. Em tenco en el meu mon i soc incapaç de veure el ke realment em ve be de fer. Tens raó, no tink res, però hi ha moments fluixos ke no m'ho acabo de creure, però gràcies per recordar-mo, és important per a mi. Sé del cert ke només vius per mi, escolta'm, això tampoc és aconsellable, tens ke tenir vida propia, si la vos compartir amb mi donks millor es clar.T'Estimo amb tot el meu cor... Mil petons
Estic de mala llet, soc una persona molt agoixant, quan algú dl meu voltant fa alguna cosa ke jo no hi estik d'acord, m'emprenyo. Pq es degut aixo??? No ho entenc, em faig rabia, no em suporto, jiji...M'encantaria poguer arreglar o millorar akesta faceta meva, per aixo estik anant a psicoterapia, primer per poguer esta a gust amb mi mateixa i despres pq els ke m'estimo no es molestin al trobar-se en situacions límit. Jo tink ke aprendre moltes coses, sobretot a tolerar les coses ke no hi estigui d'acord, si no ho aconsegueixo sé ke em faig mal a mi i sobretot a la persona ke més estimo, al meu xicot, l'edu. Ell fa molt per mi, pq jo estigui be, i jo en canvi no li donk gaires alegries. Però és normal pq jo ara tink ke mirar d'ajudar-me a mi, de curar-me, de mimar-me, d'estimar-mei un munt de coses més. Vull tornar a ser feliç però no com abans, pq no es pot tornar enrere mai, sino com una persona nova, m'estik renovant en tots els sentits, ja estik tipa de portar una etiqueta, potser no seré autèntica per alguns, però jo per dintre m'hi sentiré com no si sent ningu, pq poca gent pot arribar a un nivell de consciencia superior i madur. D'això es diu creixement personal, trobar la seva Llegenda Personal. UFFF!!!!... que filosòfica que estic no??? no vegis, em senta bé està una estona amb mi mateixa, coneguent-me, fent el que vulgui amb naturalitat. Estic feliç, això és vida....
Te doy la bienvenida a este blog, hablando un poco de la vida. Llega a ser un camino el qual nos vamos encontrando con muchas piedras ke nos hacen caer de vez en cuando, aunke tambien encontramos muchas cosas por descubrir. Todo es vida, todo es magico. Por eso el consejo ke me doy a mi misma es redescubrir el mundo cada dia y vivirlo al momento sin importar lo ke nos prepara el final del camino. Carpe Diem...
